Història

Al 1959 va començar un gran projecte empresarial.

La nostra aventura va començar fa mig segle, quan un petit grup de persones de Guissona i la rodalia, acabades d'iniciar en l'activitat ramadera, vam decidir constituir la Cooperativa Avícola de Guissona, que, amb el pas dels anys, ha donat lloc a bonÀrea Agrupa. Ha estat un procés llarg i apassionant del qual he tingut l'oportunitat de formar part des del primer dia, la qual cosa em permet relatar aquesta història.

Aquesta obra no hauria estat possible sense l'esforç de totes les persones que han contribuït en major o menor mesura que sigui una realitat, des dels socis que van apostar des del primer moment pel projecte fins a l'últim dels nostres treballadors. Aquest llibre pretén ser un record i un homenatge a tots ells.

La dècada de 1950 va revolucionar el món rural. Les màquines van anar substituint els animals de treball, la qual cosa va reduir el pes dels treballs agrícoles i va comportar una important millora de la productivitat agrària i un gran excedent de mà d'obra. La mecanització del camp va ser l'inici de la despoblació dels nostres pobles. Paral•lelament, la ciutat es va convertir en la terra promesa, on la gent podia optar a nous treballs per substituir els que anaven perdent en els seus llocs d'origen.

Malgrat tot, aquests canvis en el món rural van obrir la porta a noves oportunitats de prosperitat. Els veïns de les ciutats demanaven cada vegada més aliments, sobretot ous i carn, perquè havien perdut els corrals que tenien al poble. Era necessari, doncs, trobar noves maneres d'obtenir aquests aliments en més quantitat i, fins i tot, més qualitat.

D'aquesta manera, amb tan sols uns centenars de gallines i porcs, i una dedicació i valor imponderables malgrat la inexperiència, alguns aventurers ens vam llançar a una nova activitat: les granges, i hi vam intentar trobar el nostre futur.

Jo vaig estudiar Veterinària amb la intenció de dedicar-me als animals de treball, però al cap de pocs anys les mules i els cavalls van ser substituïts per les noves màquines. L'exercici de la meva professió l'havia de buscar en els animals de granja.

A l'entorn de la ciutat de Reus hi havia un altre grup important de pioners d'aquella nova etapa ramadera, i especialment avícola. Allí vam trobar bons amics i també suport, que va ser de molta ajuda en els inicis de la Cooperativa Avícola de Guissona. A Guissona i als seus voltants no van faltar nous companys, persones que es van embarcar en la nostra aventura, ja que compartien les nostres circumstàncies i la necessitat d'una nova feina i ingressos. D'aquesta manera, i en molt poc temps, la nostra nova Cooperativa va anar adquirint entitat.

El meu bon pare, Ramon Alsina Albareda, i Ramon Surio Fonoll, el nostre primer president, eren membres de la junta rectora de la Cooperativa Agrícola de Guissona, important i sòlida entitat fundada a principis del segle XX com a Sindicat Agrícola de Guissona. Ells pensaven, i no anaven errats, que el nostre projecte havia d'encaixar en el Sindicat, per la qual cosa el 1959 es va buscar una sinergia entre les dues entitats. Aquesta col•laboració havia de facilitar els nostres inicis, ja que el Sindicat disposava de locals i molí de cereals; per part nostra, podíem aportar noves activitats a una antiga entitat i, en conseqüència, més oportunitats per als seus socis.

Malgrat tot, l'enteniment va durar poc temps. Tot i la voluntat i la gran ajuda del president Surio i del meu pare, a finals del 1961 es va produir una violenta ruptura entre les dues cooperatives, motivada per la producció de pinsos per part del Sindicat, en competència amb la Cooperativa Avícola acabada de crear. El Sindicat, a més, en contra del que s'havia convingut, va apartar la nostra Cooperativa de les seves instal•lacions.

L'actuació del Sindicat va ser un gran error, ja que si a nosaltres ens va portar molts maldecaps, al Sindicat Agrícola de Guissona li va provocar, al cap de pocs anys, la ruïna absoluta.

No va ser fàcil superar el desallotjament i la nova competència dels nostres antics amics del Sindicat. Els que el 1961 constituíem la junta rectora de la Cooperativa vam esforçar-nos-hi tant com vam poder. En un racó del magatzem del Sindicat, del qual vam poder disposar fins al desembre del 1962, vam col•locar-hi quatre cadires i uns taulons que van servir d'oficina. Allà vam donar la benvinguda a tres joves de Guissona que es van incorporar a la nostra plantilla: Jaume Villorbina Giralt, Rossend Camats Ribera i Josep Campabadal Toldrà, persones excepcionals en tots els sentits. En aquesta etapa, el menjador de casa meva es va convertir en part de la nostra oficina i també en sala de juntes, on vam celebrar les sessions més audaces de la nostra història.

A aquest primer equip, amb el qual es van guanyar les batalles inicials, s'hi van anar sumant noves i excel•lents persones, la majoria del nostre entorn i que avui encara segueixen constituint l'equip gestor de bonÀrea Agrupa.

Aquesta etapa de moltes dificultats, malgrat tot, ens va servir d'estímul per aspirar a fites més difícils. Molts ens van qualificar de "pobres diables", amb un futur incert i dubtosa solvència, malgrat el bon compliment dels nostres compromisos. Aquests comentaris ens van donar, possiblement, la nostra primera lliçó de management, ja que vam veure clar que havíem de basar el nostre futur en l'eficàcia i en la pròpia solvència, evitar riscos innecessaris i invertir amb recursos propis.

Cal destacar que, al llarg de la vida de la nostra Cooperativa, els executius de Guissona hem tingut una gran sintonia amb els membres de les juntes, tant de la Cooperativa com de la Caixa Rural. Mai s'ha ocultat o tergiversat informació i sempre s'han tractat els assumptes obertament. He assistit sense excepció a totes les juntes rectores i generals que s'han celebrat i puc donar-ne fe.

Han estat moltes les persones que s'han implicat en el nostre projecte. Totes han estat imprescindibles per fer possible la nostra organització i compartim la satisfacció d'haver-ho aconseguit en un ambient seriós, però també entranyablement amistós.

Tornant a la nostra història, cap als anys setanta algú ens va dir: "Us adoneu que, per volum de vendes i personal, sou l'empresa més gran de Lleida?". Era cert, com també ho és que seguim essent la primera empresa de la província des de fa més de trenta anys.

Aquesta citació que va recollir la premsa va suposar un punt d'inflexió en la història de la nostra Cooperativa, que va entrar en una nova etapa en la qual vam ser distingits amb diferents premis i… vam deixar de ser aquells "pobres diables".

Pensem que el nostre desenvolupament en l'àmbit de la producció agrària i especialment animal és la conseqüència no sols d'haver fet front a les dificultats, si no principalment per haver acceptat totes les oportunitats que han sorgit en el desenvolupament de l'activitat ramadera, cosa que ens ha portat a la integració total, fins al consumidor, i a l'àmplia varietat d'espècies i productes amb què comptem actualment.

D'altra banda, cal assenyalar que mai s'han comprat favors i que la nostra voluntat ha estat mostrar-nos amigables i atents amb tothom. La nostra ambició no ha estat una altra que l'empresa, els seus socis i els seus treballadors. No hi ha hagut cap altra motivació que la consecució dels fins socials.

Aquest camí ens ha portat a la realitat social i econòmica actual de bonÀrea Agrupa. Moltes persones i famílies en depenem i estem confiats en el futur perquè pensem que la nostra feina és valuosa per als consumidors i per a la societat en general, ja que no tan sols proporcionem aliments, sinó que ho fem amb qualitat i preus excepcionals, la qual cosa justifica el nostre desenvolupament sostingut.

Un altre moment rellevant de la nostra història i que mereix ser recordat aquí és el de l'evolució societària de bonÀrea Agrupa. A principis dels anys noranta, en preveure els relleus generacionals, vam constatar que no hi havia cooperativa agrària que hagués estat activa cinquanta anys amb un bon nivell de prosperitat, la qual cosa va preocupar tant els veterans com els més joves.

Nosaltres volíem ser l'excepció. Vam parlar del futur de la nostra organització en innumerables juntes rectores i, fins i tot, en algunes de generals. No era fàcil trobar la solució, però, com se sol dir, "qui cerca, troba". Després de diversos anys de maldecaps, finalment vam trobar la via en la creació d'una societat mercantil i la implicació de socis i personal.

El 23 de desembre de 1999 vam constituir la Corporació Alimentària Guissona SA, a la qual vam aportar els principals actius de la Cooperativa de Guissona, així com d'altres societats que van anar apareixent durant la dècada de 1990. Així, les 74.992 accions de la Corporació es van distribuir entre més de 4.500 accionistes, amb un criteri encertat i, per descomptat, amb la conformitat dels socis.

Esperem haver assegurat d'aquesta manera el futur de bonÀrea Agrupa, actualment format per la Cooperativa de Guissona, la Caixa Rural de Guissona, la Corporació Alimentària Guissona, les fundacions Agropecuària i "bonÀrea", Serveis Agropecuària d'Assegurances i Serveis Mèdics Guissona.

Els nostres inicis com a cooperatives del camp i de crèdit han marcat la trajectòria de les empreses de bonÀrea Agrupa, que han mantingut els principis d'economia social. Així, els accionistes fundacionals de la Corporació Alimentària van ser els mateixos socis de les cooperatives, els usuaris de la seva activitat i el seu personal. També les fundacions Agropecuària i "bonÀrea", que gestionem directament i que tant representen en l'entorn de Guissona, s'emmarquen en la responsabilitat social.

Aquests primers cinquanta anys d'activitat són la veritable recompensa per a tots els que constituïm bonÀrea Agrupa. La nostra satisfacció més gran és poder reafirmar el compromís de mantenir el benestar de les persones relacionades amb l'organització, confiant en la utilitat i el servei a milions de clients que compren els nostres productes.

Finalment, he d'agrair el reconeixement a la meva persona com a fundador de bonÀrea Agrupa, un reconeixement que vull compartir amb tots i cadascun dels que m'han acompanyat en aquest temps. També m'agradaria destacar que considero un honor el fet d'haver dedicat més de cinquanta anys al Grup, i que espero tenir saldo suficient per, juntament amb els meus companys, seguir molts anys més tenint-ne cura, aportant iniciatives i millorant els resultats.

Jaume Alsina i Calvet
President i Fundador